ACNUR

¿Qué es un refugiado?

Refugiado es la palabra que define a alguien que se ha visto obligado a abandonar su país por la guerra, la violencia o la persecución, y las violaciones de derechos humanos. ACNUR ayuda además a desplazados por conflictos y por desastres naturales. Sin embargo, no hay palabra que defina los sentimientos de miedo y desesperanza de un refugiado. Por eso necesitan mucho más que ayuda.

Necesitan saber que estamos con ellos. Que nuestro número crece tanto como sus dificultades. A eso es a lo que nos dedicamos en el Comité español del ACNUR, y por eso te pedimos que te unas a nosotros y formes parte de uno de los mayores proyectos humanitarios del mundo.

Son refugiados, pero nunca abandonados ni olvidados.

La mayoría de las crisis humanitarias no avisan con meses de antelación. De modo que ACNUR debe estar siempre preparado para intervenir de urgencia allí donde sea necesario.

Joguines adaptades

Els nens i nenes de totes les cultures i condicions necessiten gaudir de moments de joc i esbarjo, així com de joguines i elements lúdics que enriqueixin i estimulin aquesta activitat.

Mitjançant el joc, els infants descobreixen i comprenen el món que els envolta, aprenen a relacionar-se amb els altres i experimenten la seva pròpia capacitat de acció. Cal destacar, però, que els nens i nenes amb algun tipus de discapacitat, es troben amb obstacles importants per a la satisfacció d’aquesta necessitat.

Per poder satisfer-la és imprescindible que tinguin accés a jocs i joguines seleccionats sota uns criteris específics per a cada infant d’acord amb les seves possibilitats d’acció i els seus interessos.

D’altra banda, és fonamental vetllar per garantir la igualtat d’oportunitats oferint escenaris i situacions de joc amb altres nens i nenes que afavoreixin la seva integració i normalització.

En el món dels discapacitats hi ha una sèrie de paraules que s’utilitzen de diferent manera segons el col·lectiu al que es pertany i no sempre es posen d’acord totes les entitats i persones que hi treballen. Joguina Segura, sense ànim de ofendre o faltar el respecte a ningú, a l’hora d’escollir discapacitat, disminuït o deficient hem optat per dir sempre discapacitat sense diferenciar segons el tipus de discapacitat, disminució o deficiència.

Orientacions per la lectura.

Haz click aquí

#bringbackourgirls

Las más de 250 niñas secuestradas en Nigeria desaparecieron el 14 de abril, o sea, hace un mes. Amnistía Internacional acaba de denunciar que el Ejército nigeriano fue advertido del secuestro y que no hizo nada. De hecho, en los primeros días apenas si se dio importancia a la noticia, porque las niñas no llevan petróleo en las tripas, ni diamantes, ni minas de uranio. Luego la cosa empezó a convertirse en un escándalo y los Gobiernos se han visto obligados a actuar. Las niñas fueron raptadas por ir a la escuela. Como Malala. Pero el tiro en la cabeza de Malala es un horror liviano comparado con el destino de estas chicas. Alguna que escapó ha dicho que las violan 15 veces al día y que si se resisten las degüellan. A estas alturas todas tendrán sida, por no hablar de las lesiones físicas y psíquicas, seguramente irreparables.

El miserable que las secuestró lo ha hecho porque podía, porque su entorno propicia y acepta esta violencia. En el norte musulmán de Nigeria la mujer no pinta nada y las niñas son vendidas como ovejas por elevadas dotes. Las secuestradas provenían de familias más abiertas (algunas cristianas), familias que se arriesgaban a enviarlas a la escuela. Al destrozar a sus niñas, están mandando un aviso a la población: todo lo que sea darle a la mujer más consideración que la que se da a una cabra será castigado. Por eso, porque esa violencia atroz forma parte de la violencia habitual, fue por lo que nadie se movió, aparte de los desesperados padres. No sólo hay que rescatar a las niñas ya, también hay que dar un castigo ejemplar a las alimañas que hacen esto y demostrar que no se puede mantener a media población en semejante nivel de abuso y sufrimiento. Me pregunto qué tara feroz, qué oscura patología arrastran algunos varones, para que ese odio delirante hacia la mujer se repita tanto a lo largo de la Historia.

#bringbackourgirls 

Sindrome de Ehler Danloss.

Síndrome de Ehlers-Danlos (SED) es el nombre por el que se conocen un grupo heterogéneo de enfermedades hereditarias del tejido conectivo, caracterizadas por hiperlaxitud articular, hiperextensibilidad de la piel y fragilidad de los tejidos.

Las personas que padecen SED tienen un defecto en su tejido conectivo, que es el tejido que mantiene unidos entre sí a los demás tejidos del organismo y proporciona sostén y da apoyo a muchas partes del cuerpo como la piel, las articulaciones, los vasos sanguíneos y los órganos internos. La mayor parte de las anomalías encontradas hasta el momento en las personas con SED se deben a defectos en las enzimas encargadas de la síntesis del colágeno que es una proteína que actúa como la "goma" en el cuerpo, dando fortaleza y elasticidad al tejido conectivo.

El SED es una enfermedad que a menudo pasa desapercibida y las personas afectadas son tratadas por problemas relacionados con la enfermedad sin que el profesional de la salud tenga en cuenta la patología subyacente, por eso los especialistas creen que el SED es, en la actualidad, una entidad infradiagnosticada.

Además, y hasta 1997, el dolor crónico y el cansancio (fatiga crónica) que acompañan con frecuencia al SED no se tenían en cuenta y a muchas personas afectadas se les decía que estaba todo en su mente y/o que se acostumbraran a vivir así. Desgraciadamente, esta actitud todavía prevalece entre muchos miembros de la clase médica. Asimismo se pensaba, y aún se piensa a menudo, que las frecuentes y recurrentes luxaciones y/o subluxaciones, esguinces, roturas de tendones, ligamentos.... y demás consecuencias directas de la hiperlaxitud articular, son debidas a la torpeza de la persona que las padece.

También la excesiva fragilidad de la piel, que conduce a lesiones y contusiones muy frecuentes, sobre todo en las personas jóvenes, era, y en ocasiones continúa siendo, achacada a malos tratos por parte de los padres.

El SED es la base de la enorme movilidad de los llamados "hombres de goma" y de los contorsionistas, y posiblemente también de la excepcional agilidad y virtuosismo del violinista Paganini.

Casa de colònies

Emplaçament

Al cor del Parc Comarcal del Garraf, entre les províncies de Tarragona i Barcelona, es troba a la sortida del poble.
El Pinar és una antiga masia de l’any 1769, reformada i habilitada com a tal.
Capacitat de 180 places distribuides amb dos plantes.
12 sales amb capacitat per allotjar a 180 places, distribuïdes amb dos plantes amb lavabos i dutxes.
3 menjadors de diferents capacitat per donar servei a un total de 290 comensals.
Sala audiovisual / exposicions i sales d’activitats.
Camp de futbol, bàsquet i volei. Frontó. Piscina.
Observatori.Discoteca.
Bosc i Zona d’acampada.
Trobades lúdiques i esportives, campaments d’aventures i activitats d'incentius.
Telèfons públics.
 
Servei mèdic proper.
Disposen de assegurança de responsabilitat civil i assistència sanitària. 

Distribució

Estructura de les diferents estances

Recursos pel temps lliure

Serveis diversos

Atenció mèdica

ACTIVITATS: 

- Una explosió d’aigua i color.
- El Bosc d’en Manitú.
- Dia i Nit: Dos personatges ben curiosos.

COM ARRIBAR? 

Camí del Pinar 100
08811 CANYELLES

Les tres bessones i Sant Jordi

Fes click Aqui

Aquí teniu el video de les tres bessones i la història de sant jordi!

Sant Jordi, La Princesa, La Rosa i el Drac.

Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)

Sant Jordi és tot de ferro, la rosa és d’un jardí,
el drac no menja pomes, la princeseta sí.
Si! Si! Si!
Sant Jordi és tot de ferro, la rosa és d’un jardí.

Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)

El drac té molta gana, ja és hora de dinar,
s’empassa tres gallines amb un bon tros de pa.
Pa! Pa! Pa! Pa! Pa!
El drac té molta gana, ja és hora de dinar.

Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)
La rosa i la princesa són molt bones amigues,
però mai no es fan petons per por de les espines.
Ui! Ui! Ui!
Per por de les espines.

Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)

La primavera ja ha arribat!

Els ocells han arribat,
amb la primavera
i ara canten tot volant,
tot reviu amb el seu cant.
Ai! quin goig poder cantar, és la primavera!

L’oreneta ve de lluny,
amb la primavera
amb el fang farà el seu niu,
xisclarà fins a ple estiu.
Ai! quin goig…

La puput també ha tornat,
amb la primavera
farà el niu sobre el teulat,
menjarà l’escarabat.
Ai! quin goig…

I tindrem el rossinyol,
amb la primavera
cantarà de sol a sol,
fins que al bosc surti el mussol.

Ai! quin goig…

Paff el drac màgic

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff era un drac...

Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Puff era un drac...

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Puff era un drac...

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.

Representació de Sant Jordi!

A prop arriba Sant Jordi! Aquí teniu una representació de la llegenda del nostre heroi Català!

DECRET 140/2003, de 10 de juny

Fes click Aquí per anar a l'enllaç

Fundació Esplai

Fes click Aquí per anar a l'enllaç

ASDIVI

• Missió: ASDIVI és una entitat sense ànim de lucre que vetlla pel benestar, l’apoderament i la felicitat de les persones amb discapacitat i dels seus familiars, dinamitzant activitats de lleure i creant espais on se’ls escolti i se’ls pugui esperonar.

• Visió: Ser una entitat de referència per a altres col·lectius i entitats, pel nostre tarannà reivindicatiu a favor de les pràctiques i polítiques que tinguin presents, integrin i incloguin les persones amb discapacitat en els seus projectes i actuacions diàries.

• Valors:

1. DIGNITAT: s’han d’escoltar i respectar les opinions de les persones amb discapacitat; vetllar perquè puguin fer certes preses de decisió que només els afecten i pertoquen fer-les a ells/elles; garantir-los un tracte respectuós i normalitzat (ni despectiu, ni discriminatori, ni infantil, ni de sobreprotecció…) S’ha de preservar, en definitiva, la seva dignitat com a persona respectant la integritat física i moral
2. ACOLLIMENT I SOLIDARITAT: som com una gran família, ens acompanyem en els moments durs i gaudim dels avenços dels altres. Fem xarxa, ajudem els uns als altres.
3. PROXIMITAT: pel fet de ser una entitat d’àmbit local podem acollir, ser al costat de les persones quan ens necessiten, donar-los l’assessorament, el suport moral i emocional que requereixen.
4. SERIETAT: tot i tractar-se d’una associació gestionada per voluntaris/àries, intentem donar una atenció i servei seriosos.
5. SALUT: promovent l’esport i l’activitat física, així com altres hàbits saludables relacionats amb l’alimentació, la son, el sexe…

Aules Hospitalaries

Les aules hospitalàries són espais educatius singulars, fruit de la col·laboració del Departament d’Educació i el Departament de Salut el s quals varen decidir incorporar l’acció educativa en els hospitals per tal de garantir l’atenció integral de l’infant i la continuïtat del seu procés educatiu.

El temps ha demostrat que el treball dels docents dins l’entorn sanitari millora les condicions de vida de l’infant i el jove, com a estímul i motivació per continuar aprenent quan és a l’hospital o en els períodes de convalescència, quan ha de romandre a casa.

Aquest document té per objectiu oferir un marc de referència per al treball docent a les aules hospitalàries, en l’atenció als centres educatius, a l’alumnat i a les seves famílies, s’hi descriuen les finalitats, les diferents funcions i actuacions que es desenvolupen, el pla d’atenció educativa, així com les pautes de relació amb les famílies.

El document és fruit del treball conjunt i consensuat dels docents que integren les aules hospitalàries.

El Departament d’Educació vol reconèixer l’esforç de tots els professionals de les aules hospitalàries que han participat en l’elaboració d’aquest document, el qual permetrà avançar en la qualitat de l’atenció dels infants i joves hospitalitzats, en especial aquells que pateixen malalties prolongades, i establir espais d’intervenció i cooperació entre els docents.

El Joc

De vegades, com a adults, tendim a pensar que el joc dels infants és alguna cosa massa infantil com per convertir-lo en part important de la vida, i en canvi, no és així. El joc estimula els sentits, enriqueix la creativitat i la imaginació. És la clau per a l'aprenentatge i el desenvolupament; dóna als infants coneixements i experiències a la vegada que els ajuda a desenvolupar la curiositat; també la capacitat verbal, de pensament, de plantejament i d'organització.

Un nadó necessita jugar des dels primers mesos i troba en els seus peus i mans una deliciosa joguina.Tan preocupant és que un nen no dormi com que no jugui, perquè el joc contribueix al correcte desenvolupament psicomotriu, que és la base d'un aprenentatge adequat. Descobrir les coses, veure com funcionen i què es pot fer amb elles, ocupa una gran part de l'atenció i esforços de l'infant en la primera infància.

El temps per jugar és temps per aprendre. L'infant necessita hores per a les seves creacions i perquè la seva fantasia i creativitat el portin a la descoberta de noves experiències. El joc és imprescindible pel correcte desenvolupament infantil perquè estimula, afavoreix i possibilita tot tipus d'aprenentatge.

Els jocs d'imaginació ajuden a desenvolupar el pensament i el llenguatge; a comprendre els altres en la mesura que els infants es posen en el lloc dels altres. Això és el que els infants aprenen quan juguen a pares i mares, a metges, etc. D'igual manera el joc contribueix al desenvolupament socioemocional en la mesura que ajuda a l'acceptació de les normes, a aprendre a respectar els torns, etc.; la seva comprensió i acceptació contribueixen a la construcció del pensament infantil.

Perquè el joc sigui veritablement educatiu ha de ser variat i oferir situacions per resoldre on la dificultat sigui progressiva. L'infant explora el món que l'envolta i amb les experiències que aconsegueix aprèn. Jugant es coneixen les qualitats de les coses que s'utilitzen: el paper es desfà a l'aigua, el carbó embruta, les pedres són dures i el foc crema. És bo que l'infant pugui tocar objectes i examinar-los ja que aquesta activitat li permetrà investigar conceptes com dur/suau, fràgil/fort, agradable/desagradable, perillós/inofensiu, etc. Així doncs, el joc és una educació primerenca i necessària. Jugant, l'infant es posa en contacte amb les coses i aprèn la seva utilitat i les seves qualitats.

Nacidos para comprar: los nuevos consumidores infantiles

Los anuncios dirigidos a los niños están prácticamente en todas partes. A través de nuevas

 técnicas de publicidad, en el cine y la televisión, los productos llegan a niños y jóvenes en una

 cascada avasalladora. Schor examina a fondo el proceso mediante el que unas técnicas de 

marketing de gran alcance, ambición y eficacia causan un enorme impacto en la infancia. La 

autora analiza las implicaciones de esta estrategia. Valiéndose de sofisticados recursos, los 

profesionales del marketing convencen a los niños de que los productos son necesarios para 

su supervivencia social. Los anuncios influyen no sólo en lo que desean comprar, sino en lo 

que creen que son y en cómo se sienten en relación consigo mismos. En este libro 

imprescindible y revelador, la autora también propone directrices a padres y maestros. Lo 

que está en juego es el bienestar emocional y social de nuestros hijos

Petit Príncep

Com he entès jo el llibre?

He entés aquest llibre com un viatge per la vida a través del petit princep. Com defensa l'innocencia i la pau. Es impresionant el simbolisme que utilitza l'autor per ensenyar-nos que el Petit Princep és un personatge pur, es a dir: es innocent, creu en la pau, en l'amor, no entén les coses que fan els adults, només es preocupa de les seves nessecitats (ho veiem clarament cuan el protagonista s'està morint de sed i té que arreglar el cotxe i el petit princep no es preocupa per això, sinò que li fà preguntes per saciar la seva curiositat.). Podríem descriure el Petit Princep com el perfecte nen petit.

El petit Princep ens ajuda a redescobrir els valors importants de la vida i que hem perdut al fer-nos grans, al cegarnos per l'avaricia, la codicia, l'odi i mes sentiments inpurs.

<< Les persones grans són molt extranyes >> (Pàg. 44)

Quines són les frases que més m'han agradat?

<< És un barret >> (p.11) : Cuan responen qué és el dibuix, crec que tothom hagués respòs que és un barret. Aquí ens donem compte que no tot es el que sembla i que els nens petits ens poden sorpendre.

<< Quan el misteri és massa impressionant, no t'atreveixes a desobeir >> (p.12) : La curiositat humana no te límits...

<< Recte endevant no es pot anar gaire lluny >> (p.18) : Per arribar als llocs no sempre hem d'anar en línia recta... hem de desviar-nos del camí que està marcat.

<< Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans >> (p.20)

<< Un dia, vaig veure pondre's el sol quaranta-tres vegades! >> (p.27) : Que no ho poguem fer al planeta terra no significa que en uns altres llocs no pugui passar!!!

<< Si algú estima una flor de la qual només n'existeix un exemplar en milions i milions d'estrelles, amb això en té prou per ser feliç quan se les mira. >> (p.29) : Una de les meves frases preferides del llibre.

<< Era massa jove per saber-la estimar >> (p.33) : Aquesta frase es increible...

<< Bé he de suportar dues o tres eurugues si vull conèixer les papallones >> (p.36) : Aqui ens demostra que per a que passi una cosa bona, n'haurem d'aguantar dolentes. Aquesta frase em va recordar molt a: "Per veure l'arc de sant martí, primer ha de ploure!"

<< - Sobre què regneu? +Sobre tot >> (p.39): El petit princep parlant amb el rei...

<< - Sóc l'home més ben plantat. Més ben vestit, més ric i més intel·ligent del planeta. +Però si només hi ets tu sol, al teu planeta! >> (p.43) Petit princep parlant amb el vanitós...

<< Sóc una persona seriosa, jo! No tinc temps de somiar >> (p.46)

<< Les flors són efímeres >> (p.55) : Aquesta frase m'encanta ja que vaig concebre la flor com "amor" en el llibre.

<< Les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva >> (p.60) INCREIBLE.

<< Totes les roses sou iguals [...] Pero la meva és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que jo he regat. >> (p.72) : Tots els homes i dones som iguals, pero per a nosaltres seràn mes importants les que conviuen amb nosaltres....

<< El temps que has perdut amb la rosa, es el que la fà important. >> (p.72)

<< T'arrisques a haver de plorar una mica si t'has deixat domesticar >> (p.83)

<< Quan miris el cel, de nit, com que jo viuré en una de les estrelles, com que riuré en una de les estrelles. Per tu serà com si totes riguessin. Tindrpas estrelles que saben riure! >> (p.87)

<< Deixa'm fer un pas tot sol >> (p. 90)

Adrià Muñoz, Acadèmia Núria.

1º Ed. I "B"