El govern sud-africà ha anunciat la mort a casa seva de Nelson Mandela.
Nelson Mandela ha estat reconegut en tot el món per la defensa dels drets humans, i passarà a la història com a icona de la lluita contra l'apartheid i per la igualtat social. Va passar vint-i-set anys de la seva vida tancat a la presó, i en sortir va esdevenir el primer president negre de Sud-àfrica i va rebre el Premi Nobel de la Pau del 1993. La seva és una història de lluita i diàleg en favor de la justícia i la pau.
Nelson Mandela ha estat reconegut en tot el món per la defensa dels drets humans, i passarà a la història com a icona de la lluita contra l'apartheid i per la igualtat social. Va passar vint-i-set anys de la seva vida tancat a la presó, i en sortir va esdevenir el primer president negre de Sud-àfrica i va rebre el Premi Nobel de la Pau del 1993. La seva és una història de lluita i diàleg en favor de la justícia i la pau.
Mandela va néixer el 1918 a Umtata, a la província oriental del Cap de Sud-àfrica, i va ser el primer advocat negre de Johannesburg, juntament amb Olivier Tambo.
L'any 1944 va entrar a formar part del Congrés Nacional Africà (ANC), partit que lluitava contra l'apartheid, una segregació racial que es va institucionalitzar el 1948, quan el Partit Nacional va arribar al poder.
El 1952 Mandela fou escollit vice-presdent de l'ANC, i va emprendre una campanya de desobediència civil contra les lleis injustes, que culminà el 6 d'abril de 1952, quan es commemoraven els 300 anys de la fundació de Ciutat del Cap i l'arribada dels primers blancs a Sud-àfrica. Dels 10.000 manifestants, 8.500 foren detinguts, entre ells, Mandela. Fou condemnat a nou mesos de presó i arrest domiciliari, i durant aquest temps organitza l'ANC en cèl·lules clandestines.
El 1955 va reaparèixer en públic, i l'any següent fou detingut un altre cop acusat de traïció. El 1961 va ser absolt, però el 1964 va ser condemnat a cadena perpètua per la vinculació amb el braç militar de l'ANC.
No va ser alliberat fins el 1990. Vint-i-set anys empresonat en condicions molt dures Durant aquest temps, va anar esdevenint un símbol a nivell internacional. Així, en sortir de la presó va ser elegit president de l'ANC, en substitució d'Olivier Tambo. Mandela va defensar la conciliació i negociació amb el govern, i la renúncia a la violència a canvi de l'abolició de l'apartheid.
Les negociacions per posar fi a la segregació racial van tenir lloc entre 1990 i 1993, i culminaren amb les eleccions del 1994, en què Nelson Mandela va ser escollit el primer president negre de Sud-àfrica.
L'any 1993, Mandela va rebre el Premi Nobel de la Pau, conjuntament amb F. de Klerk, últim president del règim segregacionista.
Mandela va encapçalar un govern centrat en la reconciliació entre 1994 i 1999. Durant aquesta presidència, i per evitar la impunitat en les responsabilitats de l'apartheid, va instituir el Comitè per a la Veritat i la Reconciliació, presidit per Desmond Tutu. També en aques període, concretament el 24 de juny de 1995, va tenir lloc la final del Mundial de rugbi, on la selecció sud-africana, els Springboks, es va proclamar campiona del món a Johannesburg contra els All Blacks neozelandesos. Un fet que el periodista John Carlin agafa en el llibre 'El factor humà' (la Campana, 2009) per explicar el pas de l'apartheid a la democràcia sud-africana, amb Nelson Mandela de catalitzador.
Nelson Madela es va retirar de la vida pública el 2004, tres anys després d'haver-li diagnosticat un càncer de pròstata.
